RESSENYES

Comencem:

L'exposició del festival anomenat "Panoràmic" donat a Granollers d'aquest any es diu:  Incertesa, Atzar i Predicció, principalment degut als temps difícils per la pandemia del Co-vid 19 i la crìsi que molta gent ha pogut patir. 
Estava repartida entre "El museu de Granollers", "El MACBA" i l'espai de "Roca Umbert". 

A la primera que vam assistir va ser la del museu de Granollers:

Museu de Granollers;

L'exposició es deia "El dit al ull" i estava comissada per Joan Font Cuberta. Els artistes que van aparèixer eren aquestos;

· Joachim Schimdt
· Blanca Viñas
· Roberto Huercaya
· Nancy Bean & Christian Allen
· Sylvie Bussières
· Andreas Müller-Pohle
· Philip Schuette
· Juana Gost
· Miguel Angel Tornero
· Luis Gordillo
· Blanca Casas Brullet
· Francele Cocco
· Pierre Cordier
· Nino Migliori
· Lluís Estopiñan
· Pere Formiguera

Pensant que no es podíen fer fotos jo no vaig fer ninguna a la primera exposició però, a les primeres fotos de la sala, es poden apreciar unes fotografies documentant i examinant la selva amazònica i els seus voltants i característiques, utilitzant un tipus de gamma de colors que és diferent a l'original i que conté un fort contrast de llum i ombres. 

A gairebé totes les obres podem fixar-nos que els fotògrafs s'han centrat més en el missatge que volia fer la foto que no pas en l'estètica en si. Un exemple pot ser el d'unes fotos que estaven fetes per sota d'un cotxe o fins i tot sobre una petita teulada o monument de pedra, amb això l'artista  ens dóna a entendre que ens estem posant als ulls d'un animal, en concret segurament que és un gat. D'altra banda, la que més em va impactar va ser una que no estava feta per un artista, les fotos eren d'internet o altres plataformes que podia haver trobat. El que va fer aquest artista amb l'exposició "Freak Show" és un collash de fotos però en vídeo. de gent que s'ha fet retocs (piercings exagerats, tattoos etc.) tant a la cara com a la resta del cos, autolesions, altres temes com poden ser l'anorèxia o bulímia...etc.
Tot i així, vaig poder observar que molta gent es va parar i es va quedar a veure-la, per molt desagradable que es posés... Per què es pararien a mirar una cosa tan insensible com això? Em va semblar molt curiós.

Després d'aquesta exposició ens van portar a la part de dalt del museu per veure el treball d'intercanvi (Erasmus) que els del plàstic havien fet, centrat sobretot en el coronavirus i les conseqüències d'haver estat tant de temps aïllats dels altres.

Primer, es presentava una escultura feta per un tipus d'escuma més dura del normal i després la recobrien amb unes capes de paper barrejat amb cua blanca perquè s'endurís. L'escultura tenia la forma d'una persona asseguda capcota i agafant-se les cames, representava tot el temps tot sol amb un mateix i el canvi de poder socialitzar cara a cara sense màscareta a no veure ningú o gairebé ningú i sense veure'ls les cares gairebé mai . Després hi havia un quadre gran on es mostraven quatre edificis: un amb un teló que indicava el que l'art ha pogut fer per nosaltres en aquests temps d'aïllació, l'altre indicava un hospital i al cim posava un nombre que deia quants morts hi han hagut durant aquest temps pel virus, un altre estava format de televisions amb una antena i ens deia que hem pogut estar connectats amb el que passava gràcies a internet i els mitjans televisius i l'últim eren unes mans negres volent sortir de la façana de l'edifici i ens expressava la desesperació de voler sortir de casa i tornar a l'antiga normalitat abans de la pandèmia. Un altre dels quadres tenia tons vermellosos i ens ensenyava una pila de persones volent sortir i salvar-se cap a la llum i just al punt on dóna la llum es troba una flor amb tija verda representant l'esperança.
Aquestes són algunes de les obres dels estudiants de segon de batxillerat i m'han deixat estupefacte.

Espai de Roca Umbert;

En total vam veure quatre exposicions, a cadascuna d'elles havíem de fixar-nos en les activitats que ens marcava a la pàgina web del panoràmic i realitzar-les. El comisari principal de "Dents de Serra", la primera sala a la que vam entrar era Andrés Hispano.

N'hi havíen tres intineraris:

  1. INTINERARI A DENTS DE SERRA

    On es trobaven les obres de dos artistes:

     - Weronika Gesika, anomenada "No place like home" on el que vèiem eren obres bastant abstractes a primera vista però amb un significat burlesc/d'una certa comèdia, fent-li un tipus de crítica o repte a la societat. També l'artista agafa el típic context de família i el planteja d'un altre manera, encaixant l'ús de la memòria, ja que normalment, no ens enrecordem de moltes coses i el nostre cervell les forma d'un altre perspectiva a com reialment son. Per exemple, podries veure una dona comprant i que mentre està mirant els productes , s'està ficant la mà en els pantalons. Vam haver de fer-nos fotos fent determinades coses i una d'elles que dóna una referència al concepte de memòria, tractava de treure una extremitat per un forat on només es veia el fons rosa i aquesta extremitat en concret. 

     - Erwin Wurm, anomenada "One minute forever", i que representava objectes de casa com si fossin també persones, és a dir, una mescla com per exemple podria ser unes cames d'una persona i derrepent la part de dalt d'un llum i la forma en la qual veiem els objectes en comparació al nostre propi cos. Havien activitats interactives on potser havies de ficar la part superior del teu cos en una peça rectangular de marbre o agafar una cadira i posar-te-la travessada entra els teus braços, fent-nos reflexionar de com no ens cuidem i tractem els nostres cosos com a un objecte, quan el que hauríem de fer és tractar-ho tot amb cura i cautela.


  2. INTINERARI

     On es trobaven les obres de dos artistes:

     - Julie Freeman; no vaig tenir l'ocasió de poguer veure-la.
     
     - Rosana Antolí, anomenada "The inmortal Jellyfish", tal com les meduses, que és un animal sense ossos i durant tota la seva vida forma patrons repetitius, ens representava a nosaltres els humans, fent una comparació en quant al tema del treball i el que la societat ha arribat a crear, els patrons tan repetitius que nosaltres mateixos formem i que fins arriben a ser inhumans o per a gent més aviat "immortal". A aquest espai vam haver-hi de fer una activitat de gravar gestos que inconscient i quotidianament la gent acostuma a fer. En el cas del nostre grup, sense que ens adonéssim si més compta, una integrant ens va gravar amb les cames plegades a unes quantes persones alhora.

  3. INTINERARI

    On es trobaven les obres de dos artistes:

    - Joan Fontcuberta, anomenada "El dit al ull", que ja la vam veure al museu de Granollers.

    - Mercè Alsina, anomenada "Afrofuturisme", tracta el tema de les minories a Àfrica, els tipus de maneres de veure les coses des d'aquesta cultura en concret, les idees que es tenen del futur i no des de la vista Europea que acostumem a tenir. Podem apreciar obres, cançons, còmics i opinions de gent negra, veure la diversitat d'un altre art de persones no-blanques. També es té en compte el feminisme de part d'una dona negra i altres condicions identitàries de per exemple, altres tribus. En llibres es mostrava aquest tipus de "discriminació" patida durant tots aquests anys i com la gent d'Àfrica ha viscut el fet del colonialisme. En quant a les activitats, no hi havia res a fer, però si que vam poder apreciar l'abans esmentat; còmics escrits o protagonitzats per gent negra; música audiovisual com el videoclip de "September"i per últim una obra enmig de la sala representant a un arbre però que estava formada per bosses d'escombraries i papers de colors donant-li també una vista d'alguna manera alegre per a donar-nos optimisme i fer-nos veure que hem de cuidar el nostre medi ambient.

Espai de Santa Mónica;

Vam comançar amb l'activitat de "Encadenat". En acabar aquella activitat, entrem a Santa Mónica i ens van explicar una mica sobre les instal·lacions i les dades de les despeses quant a llum o altres despeses elèctriques. Ens van deixar temps lliure per a investigar i poder fixar-nos en les escultures i fotos que havien allí i al cap d'una estona ens van fer pujar a la planta de dalt on es trobava una exposició visual però amb una part interactiva.Ens van ensenyar una obra on es mostrava una llibreta que estava en blanc projectada en la paret, després ens van guiar a una sala amb 4 o 5 pantalles i uns projectors en el mitjà. Els projectors mostraven siluetes (ex. una pilota de futbol, una mà...) i quan s'apagaven, les pantalles encara recordaven durant uns segons el que estava projectat. Aquí és quan intervenim, ens vam posar davant dels projectors fent formes conjuntes o individuals i es quedaven les siluetes projectades!!! Va anar molt bonic i divertit, feia una referència a la memòria i com aquesta, encara passant temps, recorda coses o fragments de coses que han passat. Finalment, ens van ensenyar una "ciutat" reflectida en una altra pantalla però aquesta vegada normal i que estava feta amb objectes bastant antics i amb història que la gent va anar deixant o que s'han anat trobant, representant així que després de tot una ciutat només la recordem segons les vivències que hàgim tingut allí. Un altre detall que també em va agradar molt era una projecció d'àlbums de fotos de gent on només s'afegien les mans en contacte unides amb les altres o amb una altra persona, donant-nos a entendre que el tacte també és una gran part del record i que les mans expressen moltes coses que tal vegada amb només el cos no podríem apreciar.

Espai MACBA;

Ens van guiar dues noies diferents durant dues exposicions:
 

EN TEMPS REAL

​

A aquesta exposició l'artista és Rafael Tous.

A la primera part de l'exposició vam veure diversos quadres de dones nues amb fotos de diferents obres o escultures que mostraven parts del cos.  L'objectiu de l'autor va ser fer una crítica a la bellesa establerta per la societat (els estereotips), ja que el cos de les dones reals de les fotos eren naturals i amb coses que són mal percebudes (pell púbic o de les axilles, cel·lulitis, corbes, greix corporal o malucs amb buit.), mentre que a les fotos de les escultures no es posava pell i la majoría de vegades estaven amb roba i el cos més "sexy".

​

A la següent sala hi havien diferents objectes dins de tires de plàstic agafades del sostre, aquests objectes eren qüotidians a la nostra vida diaria a la edat moderna/contemporànea (caramels, condons, cotxes de joguina, revistes porno etc.), inclós una sense res, ja que al futur fins l'aire costarà diners, tot i que a alguns llocs ja cost. El missatge de aquesta part era concienciar del consumisme que fem amb tot el que volem i la quantitat de plàstic que gastem en coses potser no tan útils.

​

UN SEGLE BREU (MACBA COLECCIÓ)

​

L'exposició "Un Segle Breu" està comisariada per l'equip curatorial del MACBA. Aquesta consisteix d'un corregut des de l'any 1929 fins l'actualitat. 

A la primera sala apareixien: La transformació de Barcelona als anys 30, la modernitat i la guerra civil espanyola. Es mostra i representa vanguardes als anys de la postguerra, per tant es podia observar política i revolucions socials exposades.

També hi havien unes obres abstractes. Entre elles la que més em va cridar l'atenció i en la que més va aprofundir va ser "La construcció de plans transparents" de Constant Nieuwenhuys.

L'idea d'aquesta obra es una ciutat ideal, transparent on no hi hagi capitalisme, obligacions ni treball.

​

​

A la segona sala que vam visitar a la primera part, vam trobar un cub on el qual es va condensant aïgua cada temps. Ens van explicar que el significat d'aquesta obra necessitava l'ajuda de les persones tant per omplir l'aigua com per deduir personalment el significat d'aquesta. A la segona part, personalment, em va agradar molt. Anava sobre el feminisme i l'art en els museus, les obres explicaben com la majoria de les obres son dones nues i fetes per homes però no hi ha casi obres fetes per dones.

​

​